Un ésser,
una ànima,
que sent,
que parla.
Et mira,
sospira
i riu.
I et clava
la seva mirada
la nineta blava,
ben clara.
De cop, pestanyeja,
els acluca,
i els abaixa;
com si tu,
només tu,
fóssis un miratge,
el seu miratge.
Un ésser…
L’intensitat
2 Comentaris »
{ Sindicació RSS per els comentaris d'aquesta entrada} · { TrackBack URI }
R.sheet Diu:
on Novembre 27, 2008 at 11:30 pm
que biniiiiic
Senyoreta escriptoraa! Qe li sembla el meeu teeext?
muàa
Ares Diu:
on Desembre 6, 2008 at 2:24 pm
Tia m’has emocionat mol,
y esque es impresionant l manera en que saps expressar les coses.
No m’havia passat mai per aquí,
pero està clar que val la pena.
Segueix sent..
tan..
UNICA!
testimo